L’obra que es treballarà al conjunt de la Crida és “Trencadís”. El mateix compostor serà l’encarregat de conduir els assajos i dirigir la formació al concert.

Compositor, arranjador, multiinstrumentista i productor. Des de molt jove toca diversos instruments i escriu música per a diferents grups, fet que li ha donat experiència en diferents estils musicals, com la música tradicional, el jazz i la música clàssica i contemporània. Graduat en saxo clàssic i en composició al Conservatori Superior del Liceu de la mà de compositors com Benet Casablancas o Benjamin Davies, així com els saxofonistes Albert Julià i David Salleras. Durant els seus estudis és premiat amb la Beca Ferrer-Salat, de quatre anys de durada, i guanya el premi extraordinari final de carrera del departament de composició. Com a compositor de música contemporània ha escrit peces per a formacions de cambra, com la musicalització de dos contes de Prudenci Bertrana (Una agonia i En Busqueta) per a formació Pierrot i soprano, o un quartet de saxos titulat Mirall Trencat que s’ha tocat arreu de la geografia catalana i a Zurich. També ha escrit una peça per a orquestra de cambra titulada Star Stuff, així com un petit concert per a saxo alt solista que s’ha interpretat a Espanya, Portugal i Mèxic: Conversation for saxophone, piano, string orchestra and percussion. Com a saxofonista ha guanyat diversos concursos per a solistes i de música de cambra, com Ecoparque de Trasmiera (2014) i Arjau Música catalana XX- XXI (2013). Ha produït: 10 Anys de El Pot Petit (Premi Enderrock 2019 Millor disc de música familiar) i Praxinoscopi de Criatures (Premi Enderrock 2019 Millor disc de folk), així com Lliure Albir d’Aires del Montseny.

En aquesta formació descobrirem de primera mà el cant redoblat, una manera de cantar que consisteix a fer oscil·lacions de la veu al final de cada frase. És un aspecte característic de la música d'arrel pròpia de les illes d'Eivissa i Formentera. El cant redoblat, amb el seu vibrato laringi fort és un exponent de la tradició d'ornamentar el cant monòdic, típica de la conca mediterrània. Es canta acompanyat d'un tambor amb una línia narrativa tot i que pot ser improvisat per més cantors en competència (els redoblats de porfedi).

Es Cubells, 1979. Artesà. Des de ben petit va viure, va aprendre i estimà la vida del camp d’Eivissa, influït especialment per la seua família.

Ha estat membre del Cor del Conservatori de Música d’Eivissa i col·labora, com a ballador i sonador, amb el Grup Folklòric de Sant Josep de sa Talaia i ha col·laborat amb d’altres grups folklòrics com el des Cubells; ha participat en intercanvis amb grups folklòrics de la resta de l’Estat i de l’estranger.

Des de 2002 és també codirector, amb Joan Josep Guasch, de l’almanac El Pitiús, que publica anualment l’Institut d’Estudis Eivissencs, entitat de la qual l’any 2004 és membre de la comissió executiva.

En aquest taller abordarem dos gèneres molt alegres i xaladors: la seguidilla i la jota.

La jota és un gènere molt comú a més territoris dels que de vegades es pensa i és molt utilitzada als territoris de parla catalana. Ens ha arribat per transmissió oral i té unes característiques que la defineixen i que cal conèixer: harmonia, estructura, ritme, dissenys melòdics i, sobretot el rol i els mecanismes de relació entre els dos elements indispensables del gènere: la veu (encara que s’interpreti amb instruments) i la melodia instrumental.

La seguidilla és un gènere poc conegut al principat però senzill i divertit. Hi ha diferents tipus de seguidilles, com les manxegues, les que s’alternen amb jota... Aquí abordarem la seguidilla genèrica que es practica a la suit seguidilla-jota-fandango pròpia dels bureos. Aprendrem melodies, l’estructura genèrica, la concepció rítmica i la interacció veu-melodies instrumentals.

El taller serà teòric-pràctic, així que, a banda de parlar, tocarem bastant, si tenim temps improvisarem... i potser fins i tot cantem un poc i tot.

Vinaròs, 1973. Dolçainer i bufador d’andròmines diverses, fa dècades que va tocant per places, carrers i escenaris.

Actualment toca amb formacions com Ganxets grallers del Baix Camp, OMAC, Cati Plana i Pau Puig, Xarop de Canya, Solk, A Vore… entre d’altres.

Bufa dolçaines, gralles, saxos, sacs, tarotes, bansuris, neys, albokes i tot un seguit d’armes de destrucció massiva.

Compagina els bolos amb la docència a l’Aula de Sons de Reus, l’Aula de Músiques de la Terra a Tortosa, i el Conservatori Superior de València.

La música tradicional ha estat influenciada per gèneres i dispositius tecnològics de totes les èpoques. Però hauríem de preguntar-nos tot el contrari: com podem arribar amb la tradició a nous camins creatius?

Pensem en els instruments populars com a dispositius, com poden generar en sintetitzadors, efectes i altres tecnologies una obertura per continuar dialogant amb la tradició.

Aprofitarem tots els recursos dels nostres instruments, explorant-ne les possibilitats sonores i creant una nova atmosfera a través dels aparells electrònics.

St. Fruitós de Bages, 1981. L'any 2001 que comença a tocar la viola de roda. Ha pogut fer girar la manivela en projectes singulars com Electrik Consort, la “Bandaèria”, Loop project, Astrud, Tazzuff, Newcat i l'OMAC a més de nombroses col·laboracions i enregistraments. La seva experimetació al costat de la viola de roda el va portar a l'edició de Divisa, un disc en solitari on es combina la viola de roda amb nombrosos efectes i processat de so. Actualment aquesta recerca de nous recursos segueix endavant amb Acte de Fe i Estratoclasi on barreja la viola de roda amb els sintetitzadors.

Actualment treballa en el seu nou projecte, RE-, on combina la recodificació de la música tradicional amb la dansa i col·labora amb Carlos Martorell i Marc Vilajoana a l'espectacle Acte de fe, una exploració de la nostra relació amb la tecnologia mitjançant fitxers de so i IA.

Seguint el fil cançons de diferents gèneres de la cançó tradicional occitana i de la Val d’Aran (cançons de pastors, cançons de 9, etc.), es treballarà el cant polifònic, els textos, el ritme, i els diversos aspectes musicals de cada una d’elles, des de la perspectiva de la funció social que desenvolupava la música en el col·lectiu. Les persones participants sortiran amb un repertori de cançons occitanes fresques per a poder compartir en comunitat.

Bategant al ritme d’una vall aïllada, Alidé Sans baixa de les muntanyes de la Val d’Aran per abraçar l’escenari. Aquesta artista i activista ens porta sinergia natural entre dues llengües: música i occità-aranès.

La seva carrera musical s’inicia el 2012 quan es descoberta amb el videoclip Esperança, projecte que denuncia la violència de gènere. Després d’haver debutat amb el disc Eth paradís ei en tu, la cantant, acordionista i guitarrista, publica el seu segon llarga durada ”Henerècla” (Hètaman, 2018), tota una revelació musical de ritmes mestissos i influències de músiques del món. Durant els anys que segueixen es dedica a explorar nous camins a través del rock i el hip hop, compartint el seu espectacle en format solo, sorprenentment dinàmic, enèrgic i carregat de crítica.

L’aranesa no només dóna suport a diferents moviments socials, sinó que ho fa donant una poderosa i commovedora veu a una llengua en crisi.

Habitual en l'escena musical occitana, i cada vegada més en la catalana, Alidé ha portat el seu missatge arreu de França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Estats Units (Washington i New York) amb més de 200 concerts a les seves esquenes.

En els Països Catalans existeix des de fa segles procediments de cant 'a veus' del tot equivalents a d'altres polifonies de la Mediterrània. El taller explorarà els diferents procediments de cant a veus, algunes de les estètiques que hi estan lligades i un grapat de cants del repertori oral, que van de les cançons atrevides de taverna a la processó i de les balades tràgiques a les cançons de Nadal.

Vic, 1960. És músic i professor d’etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona (2012-2020) i cap del departament de musicologia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2000-2005). Va ser professor convidat a la Joan Coromines Visiting Professor Chair de la Universidad de Chicago a la primavera de 2018. Va estudiar a l’École de Hautes Études en Sciences Sociales de París i la tesi doctoral tracta sobre l'expressió sonora de les multituds. Ha estudiat principalment les polifonies orals dels països llatins de la Mediterrània. Ha investigat la música oral catalana des de fa trenta anys, amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, amb l’edició de CDs per a la Fonoteca de Materials (Generalitat Valenciana) i la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, i dels DVDs Músiques de Mallorca (Consell de Mallorca). Ha publicat Córrer la sardana: balls, joves i conflictes (Dalmau 2006), Les chants traditionnels de Pays Catalans (Isatis 2007), Cantar a la fàbrica, cantar al coro (Eumo 2008), Explica’m una cançó (Dalmau 2009) i Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional (L’Avenç 2011). Ha comissariat l’exposició Veus de la Mediterrània i és autor amb Joaquim Rabaseda del documental Veus i sons de la Mediterrània. Canta amb La Nova Euterpe i amb Tornaveus.

El taller consisteix en explorar el nostre cos i com aquest pot crear moviment a partir d’un petit tast de la dansa d'arrel (o tradicional o com es vulgui dir), tot combinant-ho amb un moviment més contemporani.

Titulada en la carrera d'educació infantil a la FUB Manresa.

Des dels 7 anys és part de l’Esbart Manresà de dansaires de l’Agrupació Cultural del Bages. Actualment no només com a dansaire sinó també com a mestra del grup "Juvenil" i com a ajudant de direcció del cos de dansa.

Des de fa ja uns quants anys també forma part del cos de ball de la Innocentada de Manresa i de dos grups participants en els actes de la Fira de l’Aixada de Manresa. En aquests dos casos no només com a ballarina sinó també com a coreògrafa.

Fa 3 anys va començar una formació professional de dansa a l'escola Som-hi Dansa de Barcelona on actualment també n'és mestra de dansa per els més petits.

Actualment és ballarina de la companyia "Som-hi films" amb l'espectacle familiar "Els 3 Mosqueters" al teatre Condal de Barcelona.

Tenim una oportunitat única per aprendre juntament amb dos dels millors exponents del cant tradicional valencià. Pep Gimeno Botifarra, estarà impartint un taller sobre cant tradicional valencià i cants de feina i el cantador Hilari Alonso s'enfocarà en balls tradicionals valencians, jotes i fandangos, amb un toc addicional de petita percussió.

Sagunt, 1971. Forma part del Grup Baladre del qual en soc membre, cantador i ballador de fa més de dues dècades. Cantador de música tradicional i partícep habitual en nits d’albades, rondes, saraus i junt a la rondalla La Comarcal de la qual és membre. Ha introduït la cançó tradicional en la música festera de Moros i Cristians.

Ha participat en varis discs de Pep Gimeno Botifarra on van coincidir en el treball conjunt del disc “Home Romancer” i en la formació Veus Populars. També ha format part del treball discogràfic “Fok” de Kepa Junquera i en la gira posterior.

Ha publicat el treball discogràfic en solitari “A prop” i també és membre de l’espectacle “No sé com gloses”.

Tenim una oportunitat única per aprendre juntament amb dos dels millors exponents del cant tradicional valencià. Pep Gimeno Botifarra, estarà impartint un taller sobre cant tradicional valencià i cants de feina i el cantador Hilari Alonso s'enfocarà en balls tradicionals valencians, jotes i fandangos, amb un toc addicional de petita percussió.

Xàtiva, 1960). Cantaor valencià amb una llarga trajectòria en la música tradicional. Va debutar en les albaes del carrer Puig de Xàtiva amb catorze anys i la seua àvia materna, originària de Benigànim, va ser la primera a ensenyar-li cançons populars valencianes.

Va començar a fer treball de camp amb el grup Sarau i, durant la dècada del 1980, va aprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, amb la qual cosa es va convertir en dipositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les van enregistrar l'any 1985 en l'únic disc de Sarau “Balls i cançons de la Costera”, en el qual Botifarra ja interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l'estil amb el qual més s'identifica.

El 2006 va gravar el seu primer disc signat en solitari “Si em pose a cantar cançons”, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folk i noves músiques». Des d'aleshores, ha publicat 10 discos més i ha rebut un bon nombre de reconeixements, com ara el Premi Ovidi i Enderrock, la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural i la Medalla d'Honor del Consell Valencià de Cultura.

És reconegut per la seua tasca de recopilació i conservació de la cultura musical valenciana. Des de 1976 ha dut a terme una important tasca de recopilació i adaptant cançons de la tradició oral valenciana.

Els balls mallorquins, fandangos o ball de bot (conjunt de balls tradicionals de Mallorca i Menorca) es diuen de diferent manera segons el lloc en que et trobis. Mallorquins o boleros a Palma, fandangos a menorca i de bot a llevant de l’Illa.

Hi ha quatre balls diferents: el bolero, la jota, el fandango (que es balla de manera molt diferent a Mallorca i Menorca) i les mateixes o copeos, ballades sobretot al llevant de Mallorca. El ball de bot està constituït per un conjunt de músiques i balls d’orígen galant i cortesà dels segles XVII i XVIII que foren introduïdes a les Balears pels estaments benestants i per representacions teatrals, les quals foren adoptades i adaptades per les classes populars.

El ball de bot es practica sobretot a les places de Mallorca a les ballades populars, on al voltant de l’actuació d’un grup musical (normalment a una plaça) es genera un espai de ball per a la gent del poble. En aquest taller es donaràn unes pizellades per adquirir la base necessària i així poder anar a un plaça i participar d’un ball tradicional, però de la forma més fresca i viva.

Nascuda a Palma de Mallorca, a on va aprendre ball de bot de ben petita. Actualment encara segueix participant de tots els balls tradicionals del poble.

Ha format part de diverses agrupacions mallorquines a on d'una manera o d'altra ha treballat els diferents pals de la dansa mallorquina. Ha portat el ball de bot amb el suport de l'Ateneu a la ciutat de Sant Cugat, a on hi ha viscut gairebé 20 anys. És membre fundadora i component actual del grup de música tradicional Al-Mayurqa i participant activa de les festes tradicionals de l'Illa arreu dels països catalans.