CARIÑO + LA PLATA | Let's Festival
Let's Festival Sala Salamandra Portes: 19:30h - Concert: 20:15h
CARIÑO + LA PLATAPreu: Ant: 17.68 €
Lloc: Sala Salamandra, L'HOSPITALET
Hora: Portes: 19:30h - Concert: 20:15h
CARIÑO + LA PLATA
CARIÑO
“CARIÑO”, escrit així, en majúscules, és un títol que diu molt amb molt poc. De les múltiples lectures que podem extreure, tal vegada la més òbvia és la que ho fiï tot a una qüestió de confiança. N'hi ha prou amb escoltar com parlen del seu disc María Talaverano, Paola Rivero i Alicia Ros per a saber el molt segures que estan del treball que han fet. Compost al llarg de dos anys i publicat pràcticament quatre després del seu debut, els temps han estat tan particulars com les circumstàncies que l'envolten. Això sí, que a ningú tingui dubte que estem davant un àlbum en plena sintonia amb el seu temps. I és que, com estableix el cànon del nou pop, només dos dels dotze talls superen els tres minuts de durada.
Un primer cop d'ull al tracklist podria arquejar alguna cella: una cançó que parla d'un Tamagotchi? En 2022? Per paradoxal que sembli, es tracta d'una referència d'allò més vigent. Les cançons de Cariño, i ho apreciem en detalls així, interpel·len a una generació que treu el cap a la trentena sense saber molt bé a què agarrar-se. Aquells que en la seva infància ploraven desconsoladament la mort d'una mascota digital són els que avui han après a canalitzar la seva frustració a través de memes. Per molt autoreferencials que puguin semblar els seus temes, sempre guarden un fort component universal Been there, done that. La complicitat que generen picades d'ullet així és una de les claus que expliquen l'èxit d'una proposta que està trista i horny alhora —un mood que és el seu i el de tots els seus coetanis—.
LA PLATA
El temps funciona de manera totalment diferent per a La Plata que per a la resta del món. Es dona en la formació valenciana una paradoxa. És difícil trobar, avui , una banda que reflecteixi millor el moment en el qual estem i cap a on anem. Però al mateix temps La Plata és, en tots els sentits, un grup que sembla arribat des d'un altre temps, amb aquest halo de formació clàssica embolicada de romanticisme que resulta gairebé impossible trobar en aquests temps d'exhibicionisme en RRSS i cultura del consum ràpid. Tots els seus passos semblen profundament meditats, com si responguessin a un pla mestre que ve complint-se acuradament des que el grup debutés amb “Un Atasco”, aquell EP de tres cançons que Sonido Muchacho va publicar en 2017.
Després de “Un Atasco” vindria la confirmació definitiva del grup, el seu llarg de debut “Desorden”, que els va situar gairebé sense pretendre-ho al capdavant de la nova generació de bandes de guitarres, i molt a prop també d'una nova ona de formacions molt interessades pels sons foscos, d'arrels postpunk, de la qual formen part noms com VVV, Futuro Terror, Somos La Herencia o Último Día.
Però més enllà de possibles parenteles, La Plata han fet el seu camí al marge d'influències externes. Rendint tribut, sí, a formacions com a Décima Victima als quals reconeixen com a mestres i als qui han arribat a versionar, però desenvolupant al mateix temps una línia de treball pròpia que inclou no sols un so personalíssim sinó una imatge gràfica que, malgrat el seu llenguatge críptic, ja s'ha convertit en marca de la casa.
La publicació en 2022 del seu segon àlbum, “Acción directa”, ve a confirmar el que ja sabíem: que La Plata és una rara avis dins i fora de les nostres fronteres, una formació destinada a convertir-se en objecte de culte per les pròximes generacions i que nosaltres tenim la fortuna de gaudir aquí i ara en la seva enlluernadora plenitud.